Nunca me has dedicado una canción.
Ni un comentario, ni una fotografía ni un piropo.
Nunca me has dicho "Qué guapa estás hoy"
Ni me has dicho que es lo que más te gusta de mí o lo que hago realmente bien.
Nunca me has hecho saber si soy especial o si realmente pensar en mí te alegra el día.
Ni me has contado si algo te recuerda a mí, si te acuerdas de algo de lo que vivimos.
Nunca me has preguntado cuál es mi canción favorita, ni el color, ni el deporte, ni la comida...
Lo peor es que nunca me has preguntado que es lo que yo siento, lo que siento por ti... no has deseado saber lo que quiero de lo nuestro...
viernes, 26 de marzo de 2010
martes, 23 de marzo de 2010
I a tu
Mai vaig pensar que seria tan difícil. Pensava que quan hi havia un sentiment tot el demés no existia, sols estaven les persones i els sentiments. Amb el temps, les persones aprenem i ens eduquem a nosaltres mateixos, creixem i ens fem persones úniques amb sentiments propis. A mi m'ha costat molt arrivar fins on estic avui, ací, reconeguent-ho tot. Hi ha persones que senten d'una forma i pensen d'un altra, persones apegades, carinyoses... Però també hi ha persones que no demostren el que volen i no pensen que els demés tal vegada volem saber-ho... no es paren a pensar el que pot sentir el altre... És necessari que tots ens respetem i tinga'm en conter que cada persona és d'una forma, però de vegades tots deuríem de parar-nos a pensar en el que els demés volen i son més feliços.
Els sentiments més forts són els que més riscos comporten i en els que et pots fer més mal, si eres una persona que tot s'ho plantetja i a tot li dona mil voltes, ho vas a passar mal, mentre que una persona que es prén les coses d'una manera més lleugera, segurament ho durà millor... Però tots d'una o d'altra forma sentim i pensem en les nostres relaciones, les nostres parelles, els nostres amors... L'únic diferent es qe hi ha gent que té que aprendre a acceptar als demés i hi ha altra gent, com jo mateixa, que té que aprendre a acceptar-se a sí mateixa.
Els sentiments més forts són els que més riscos comporten i en els que et pots fer més mal, si eres una persona que tot s'ho plantetja i a tot li dona mil voltes, ho vas a passar mal, mentre que una persona que es prén les coses d'una manera més lleugera, segurament ho durà millor... Però tots d'una o d'altra forma sentim i pensem en les nostres relaciones, les nostres parelles, els nostres amors... L'únic diferent es qe hi ha gent que té que aprendre a acceptar als demés i hi ha altra gent, com jo mateixa, que té que aprendre a acceptar-se a sí mateixa.
viernes, 12 de marzo de 2010
Caprichos del amor
- ¿En serio?
- Sí, de verdad.
- No me lo puedo creer... ¿él?
- Sí, él, ya lo he dicho mil veces.
- Pero tú... ¿estás segura?
- ¿Por qué lo dices?
- Hombre, podrías conseguir algo mejor, no sé, más guapo, más alto, más simpático...
- Eso es una tontería.
- ¿Por qué?
- Porque a parte de que para mí ahora mismo él es lo mejor que podría tener en mi vida... yo no lo he elegido...
- ¿Y quién lo ha hecho?
- Mi corazón.
- Sí, de verdad.
- No me lo puedo creer... ¿él?
- Sí, él, ya lo he dicho mil veces.
- Pero tú... ¿estás segura?
- ¿Por qué lo dices?
- Hombre, podrías conseguir algo mejor, no sé, más guapo, más alto, más simpático...
- Eso es una tontería.
- ¿Por qué?
- Porque a parte de que para mí ahora mismo él es lo mejor que podría tener en mi vida... yo no lo he elegido...
- ¿Y quién lo ha hecho?
- Mi corazón.
sábado, 30 de enero de 2010
Egoismo.
Tú eres yo, me, mi, conmigo.
¿Dónde coño quedo yo?
¿Tan difícil es preguntar: ¿y tú??
Aprendeeee : ¿Y TÚ?
¿Dónde coño quedo yo?
¿Tan difícil es preguntar: ¿y tú??
Aprendeeee : ¿Y TÚ?
miércoles, 27 de enero de 2010
A prop?
Hui has entrat per la finestra quan estava dormint. T'has gitat en el meu llit i m'has abraçat. Jo pensava que ho estava somiant, però al girarme he vist les teues llargues pestanyes. Una fina llàgrima recorria la teua galta com si fóra la llarga linea que a vegades ens separa.
No he pogut evitar que a mi em caiguera un altra per a acompanyar-la, no volia deixar-la sola... Encara que tenies els ulls tancats jo sé que estaves despert, que estaves pensant, per això ploraves...
Cada vegada m'apretaves més contra tú, cada vegada podia sentir més a prop la teua olor, em sentia part de tú, jo olorava com tú...
Dormir en tú esta nit ha sigut com fundirme, com convertir-me en tú, en nosaltres... m'he sentit totalmente una persona... Ja sé que era eixa llàgrima, era una llàgrima d'alegria, d'amor...
Al obrir els ulls vuic vore de nou els teus profunds ulls marrons replets d'amor, però al girar-me ja no estàs i la finestra està oberta... Un millons de llàgrimes cauen sobre el llit on tú anit estaves, un milló de linees que ens separen . . .
No he pogut evitar que a mi em caiguera un altra per a acompanyar-la, no volia deixar-la sola... Encara que tenies els ulls tancats jo sé que estaves despert, que estaves pensant, per això ploraves...
Cada vegada m'apretaves més contra tú, cada vegada podia sentir més a prop la teua olor, em sentia part de tú, jo olorava com tú...
Dormir en tú esta nit ha sigut com fundirme, com convertir-me en tú, en nosaltres... m'he sentit totalmente una persona... Ja sé que era eixa llàgrima, era una llàgrima d'alegria, d'amor...
Al obrir els ulls vuic vore de nou els teus profunds ulls marrons replets d'amor, però al girar-me ja no estàs i la finestra està oberta... Un millons de llàgrimes cauen sobre el llit on tú anit estaves, un milló de linees que ens separen . . .
martes, 26 de enero de 2010
Utopia
Era un relació especial. No es pot descriure. Havia que viure-la per poder entendrela... Entre nosaltres hi havia una força i ua atracció que no era normal! No fea falta voremos a la cara... sols parlant per telèfon o pel messenger notava la força, la extrema força que ens unia...
Pensava que al final eixa sensació s'acavaria, però després de mesos i d'anys... seguiem de la mateixa manera. Era increíble, sols vore-lo apropant-se a mi sentia com tot dins meua es menejava, tenia la sensació de estar plena de bombolles i ni una sola volta podia evitar correr a recibir-lo...
Això era en el que jo havia somiat tota la vida... conèixer una persona que despetara en mi totes les emocions possibles i em fera sentirme especial cada dia, cada hora, cada moment...
Pensava que al final eixa sensació s'acavaria, però després de mesos i d'anys... seguiem de la mateixa manera. Era increíble, sols vore-lo apropant-se a mi sentia com tot dins meua es menejava, tenia la sensació de estar plena de bombolles i ni una sola volta podia evitar correr a recibir-lo...
Això era en el que jo havia somiat tota la vida... conèixer una persona que despetara en mi totes les emocions possibles i em fera sentirme especial cada dia, cada hora, cada moment...
sábado, 23 de enero de 2010
Paciència...
És tard. Deuria d'anar-me'n a dormir ja, demà em tinc que alçar prompte per a estudiar, menut baixó... Encara que jo no vuiga, t'estic esperant, inconscientment, t'espere. Vuic que vingues i em contes que has fet avui, que vas a fer demà, m'agradaria que feres açò tots els dies de la teua vida, per a sempre.
No vens. No vindràs. En el fons, ho sé, però l'esperança sempre està ahí... Algún dia se m'acavarà la paciència i les ganes, ves en compte, no se sap mai quan et pots cremar, si jugues amb foc.
Intentaré no pensar-hi, no parlar-te, serà difícil, però estic segura que ho aconseguiré!
No vens. No vindràs. En el fons, ho sé, però l'esperança sempre està ahí... Algún dia se m'acavarà la paciència i les ganes, ves en compte, no se sap mai quan et pots cremar, si jugues amb foc.
Intentaré no pensar-hi, no parlar-te, serà difícil, però estic segura que ho aconseguiré!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
