sábado, 23 de enero de 2010

Paciència...

És tard. Deuria d'anar-me'n a dormir ja, demà em tinc que alçar prompte per a estudiar, menut baixó... Encara que jo no vuiga, t'estic esperant, inconscientment, t'espere. Vuic que vingues i em contes que has fet avui, que vas a fer demà, m'agradaria que feres açò tots els dies de la teua vida, per a sempre.
No vens. No vindràs. En el fons, ho sé, però l'esperança sempre està ahí... Algún dia se m'acavarà la paciència i les ganes, ves en compte, no se sap mai quan et pots cremar, si jugues amb foc.
Intentaré no pensar-hi, no parlar-te, serà difícil, però estic segura que ho aconseguiré!

1 comentario: