Hui has entrat per la finestra quan estava dormint. T'has gitat en el meu llit i m'has abraçat. Jo pensava que ho estava somiant, però al girarme he vist les teues llargues pestanyes. Una fina llàgrima recorria la teua galta com si fóra la llarga linea que a vegades ens separa.
No he pogut evitar que a mi em caiguera un altra per a acompanyar-la, no volia deixar-la sola... Encara que tenies els ulls tancats jo sé que estaves despert, que estaves pensant, per això ploraves...
Cada vegada m'apretaves més contra tú, cada vegada podia sentir més a prop la teua olor, em sentia part de tú, jo olorava com tú...
Dormir en tú esta nit ha sigut com fundirme, com convertir-me en tú, en nosaltres... m'he sentit totalmente una persona... Ja sé que era eixa llàgrima, era una llàgrima d'alegria, d'amor...
Al obrir els ulls vuic vore de nou els teus profunds ulls marrons replets d'amor, però al girar-me ja no estàs i la finestra està oberta... Un millons de llàgrimes cauen sobre el llit on tú anit estaves, un milló de linees que ens separen . . .
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario