Nunca me has dedicado una canción.
Ni un comentario, ni una fotografía ni un piropo.
Nunca me has dicho "Qué guapa estás hoy"
Ni me has dicho que es lo que más te gusta de mí o lo que hago realmente bien.
Nunca me has hecho saber si soy especial o si realmente pensar en mí te alegra el día.
Ni me has contado si algo te recuerda a mí, si te acuerdas de algo de lo que vivimos.
Nunca me has preguntado cuál es mi canción favorita, ni el color, ni el deporte, ni la comida...
Lo peor es que nunca me has preguntado que es lo que yo siento, lo que siento por ti... no has deseado saber lo que quiero de lo nuestro...
viernes, 26 de marzo de 2010
martes, 23 de marzo de 2010
I a tu
Mai vaig pensar que seria tan difícil. Pensava que quan hi havia un sentiment tot el demés no existia, sols estaven les persones i els sentiments. Amb el temps, les persones aprenem i ens eduquem a nosaltres mateixos, creixem i ens fem persones úniques amb sentiments propis. A mi m'ha costat molt arrivar fins on estic avui, ací, reconeguent-ho tot. Hi ha persones que senten d'una forma i pensen d'un altra, persones apegades, carinyoses... Però també hi ha persones que no demostren el que volen i no pensen que els demés tal vegada volem saber-ho... no es paren a pensar el que pot sentir el altre... És necessari que tots ens respetem i tinga'm en conter que cada persona és d'una forma, però de vegades tots deuríem de parar-nos a pensar en el que els demés volen i son més feliços.
Els sentiments més forts són els que més riscos comporten i en els que et pots fer més mal, si eres una persona que tot s'ho plantetja i a tot li dona mil voltes, ho vas a passar mal, mentre que una persona que es prén les coses d'una manera més lleugera, segurament ho durà millor... Però tots d'una o d'altra forma sentim i pensem en les nostres relaciones, les nostres parelles, els nostres amors... L'únic diferent es qe hi ha gent que té que aprendre a acceptar als demés i hi ha altra gent, com jo mateixa, que té que aprendre a acceptar-se a sí mateixa.
Els sentiments més forts són els que més riscos comporten i en els que et pots fer més mal, si eres una persona que tot s'ho plantetja i a tot li dona mil voltes, ho vas a passar mal, mentre que una persona que es prén les coses d'una manera més lleugera, segurament ho durà millor... Però tots d'una o d'altra forma sentim i pensem en les nostres relaciones, les nostres parelles, els nostres amors... L'únic diferent es qe hi ha gent que té que aprendre a acceptar als demés i hi ha altra gent, com jo mateixa, que té que aprendre a acceptar-se a sí mateixa.
viernes, 12 de marzo de 2010
Caprichos del amor
- ¿En serio?
- Sí, de verdad.
- No me lo puedo creer... ¿él?
- Sí, él, ya lo he dicho mil veces.
- Pero tú... ¿estás segura?
- ¿Por qué lo dices?
- Hombre, podrías conseguir algo mejor, no sé, más guapo, más alto, más simpático...
- Eso es una tontería.
- ¿Por qué?
- Porque a parte de que para mí ahora mismo él es lo mejor que podría tener en mi vida... yo no lo he elegido...
- ¿Y quién lo ha hecho?
- Mi corazón.
- Sí, de verdad.
- No me lo puedo creer... ¿él?
- Sí, él, ya lo he dicho mil veces.
- Pero tú... ¿estás segura?
- ¿Por qué lo dices?
- Hombre, podrías conseguir algo mejor, no sé, más guapo, más alto, más simpático...
- Eso es una tontería.
- ¿Por qué?
- Porque a parte de que para mí ahora mismo él es lo mejor que podría tener en mi vida... yo no lo he elegido...
- ¿Y quién lo ha hecho?
- Mi corazón.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
