Mai vaig pensar que seria tan difícil. Pensava que quan hi havia un sentiment tot el demés no existia, sols estaven les persones i els sentiments. Amb el temps, les persones aprenem i ens eduquem a nosaltres mateixos, creixem i ens fem persones úniques amb sentiments propis. A mi m'ha costat molt arrivar fins on estic avui, ací, reconeguent-ho tot. Hi ha persones que senten d'una forma i pensen d'un altra, persones apegades, carinyoses... Però també hi ha persones que no demostren el que volen i no pensen que els demés tal vegada volem saber-ho... no es paren a pensar el que pot sentir el altre... És necessari que tots ens respetem i tinga'm en conter que cada persona és d'una forma, però de vegades tots deuríem de parar-nos a pensar en el que els demés volen i son més feliços.
Els sentiments més forts són els que més riscos comporten i en els que et pots fer més mal, si eres una persona que tot s'ho plantetja i a tot li dona mil voltes, ho vas a passar mal, mentre que una persona que es prén les coses d'una manera més lleugera, segurament ho durà millor... Però tots d'una o d'altra forma sentim i pensem en les nostres relaciones, les nostres parelles, els nostres amors... L'únic diferent es qe hi ha gent que té que aprendre a acceptar als demés i hi ha altra gent, com jo mateixa, que té que aprendre a acceptar-se a sí mateixa.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario