Tú eres yo, me, mi, conmigo.
¿Dónde coño quedo yo?
¿Tan difícil es preguntar: ¿y tú??
Aprendeeee : ¿Y TÚ?
sábado, 30 de enero de 2010
miércoles, 27 de enero de 2010
A prop?
Hui has entrat per la finestra quan estava dormint. T'has gitat en el meu llit i m'has abraçat. Jo pensava que ho estava somiant, però al girarme he vist les teues llargues pestanyes. Una fina llàgrima recorria la teua galta com si fóra la llarga linea que a vegades ens separa.
No he pogut evitar que a mi em caiguera un altra per a acompanyar-la, no volia deixar-la sola... Encara que tenies els ulls tancats jo sé que estaves despert, que estaves pensant, per això ploraves...
Cada vegada m'apretaves més contra tú, cada vegada podia sentir més a prop la teua olor, em sentia part de tú, jo olorava com tú...
Dormir en tú esta nit ha sigut com fundirme, com convertir-me en tú, en nosaltres... m'he sentit totalmente una persona... Ja sé que era eixa llàgrima, era una llàgrima d'alegria, d'amor...
Al obrir els ulls vuic vore de nou els teus profunds ulls marrons replets d'amor, però al girar-me ja no estàs i la finestra està oberta... Un millons de llàgrimes cauen sobre el llit on tú anit estaves, un milló de linees que ens separen . . .
No he pogut evitar que a mi em caiguera un altra per a acompanyar-la, no volia deixar-la sola... Encara que tenies els ulls tancats jo sé que estaves despert, que estaves pensant, per això ploraves...
Cada vegada m'apretaves més contra tú, cada vegada podia sentir més a prop la teua olor, em sentia part de tú, jo olorava com tú...
Dormir en tú esta nit ha sigut com fundirme, com convertir-me en tú, en nosaltres... m'he sentit totalmente una persona... Ja sé que era eixa llàgrima, era una llàgrima d'alegria, d'amor...
Al obrir els ulls vuic vore de nou els teus profunds ulls marrons replets d'amor, però al girar-me ja no estàs i la finestra està oberta... Un millons de llàgrimes cauen sobre el llit on tú anit estaves, un milló de linees que ens separen . . .
martes, 26 de enero de 2010
Utopia
Era un relació especial. No es pot descriure. Havia que viure-la per poder entendrela... Entre nosaltres hi havia una força i ua atracció que no era normal! No fea falta voremos a la cara... sols parlant per telèfon o pel messenger notava la força, la extrema força que ens unia...
Pensava que al final eixa sensació s'acavaria, però després de mesos i d'anys... seguiem de la mateixa manera. Era increíble, sols vore-lo apropant-se a mi sentia com tot dins meua es menejava, tenia la sensació de estar plena de bombolles i ni una sola volta podia evitar correr a recibir-lo...
Això era en el que jo havia somiat tota la vida... conèixer una persona que despetara en mi totes les emocions possibles i em fera sentirme especial cada dia, cada hora, cada moment...
Pensava que al final eixa sensació s'acavaria, però després de mesos i d'anys... seguiem de la mateixa manera. Era increíble, sols vore-lo apropant-se a mi sentia com tot dins meua es menejava, tenia la sensació de estar plena de bombolles i ni una sola volta podia evitar correr a recibir-lo...
Això era en el que jo havia somiat tota la vida... conèixer una persona que despetara en mi totes les emocions possibles i em fera sentirme especial cada dia, cada hora, cada moment...
sábado, 23 de enero de 2010
Paciència...
És tard. Deuria d'anar-me'n a dormir ja, demà em tinc que alçar prompte per a estudiar, menut baixó... Encara que jo no vuiga, t'estic esperant, inconscientment, t'espere. Vuic que vingues i em contes que has fet avui, que vas a fer demà, m'agradaria que feres açò tots els dies de la teua vida, per a sempre.
No vens. No vindràs. En el fons, ho sé, però l'esperança sempre està ahí... Algún dia se m'acavarà la paciència i les ganes, ves en compte, no se sap mai quan et pots cremar, si jugues amb foc.
Intentaré no pensar-hi, no parlar-te, serà difícil, però estic segura que ho aconseguiré!
No vens. No vindràs. En el fons, ho sé, però l'esperança sempre està ahí... Algún dia se m'acavarà la paciència i les ganes, ves en compte, no se sap mai quan et pots cremar, si jugues amb foc.
Intentaré no pensar-hi, no parlar-te, serà difícil, però estic segura que ho aconseguiré!
viernes, 22 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
